El gal·lés és un idioma celta que comparteix poques similituds amb l’anglès, fent que l’intercomprenibilitat estiga limitada a algunes paraules de tipus préstec o de commutació de codis en anglès per part dels parlants de gal·lès.

L’enquesta anual sobre població feta per l’Oficina d’Estadístiques Nacionals per a l’exercici que finalitza el març del 2019 suggereix que 874.600 residents gal·lesos (el 29 per cent de la població total) de 3 o més anys sabien parlar gal·lès. Els resultats de l'Enquesta Nacional de Gal·les més recent (2017-2018) suggereixen que el 19 per cent de la població adulta de 16 anys o més sabien parlar gal·lès, i un 12% addicional en aquesta franja d'edat explicaba que tenia "alguns coneixements" de gal·lès. Ambdues enquestes donen una proporció més alta de parlants de gal·lès a Gal·les que les dades del Cens decenal, segons el qual el 19% de la població de 3 anys o més sabia parlar gal·lès el 2011.

Les comunitats que continuen tenint percentatges més alts de parlants de gal·lès es troben al nord i a l’oest del país. Tanmateix, pel que fa al nombre de parlants, la majoria dels parlants de gal·lès viuen a zones urbanes amb alta densitat de població al sud i l'est del país. Per tant, és important recordar que el gal·lès és un idioma quotidià per a persones de totes les regions i zones de Gal·les. A més, hi ha parlants de gal·lès a tot el món que utilitzen mitjans socials, mitjans de comunicació i serveis en línia. S’estima que, només a Anglaterra, hi ha més de 100.000 parlants de gal·lès. Hi ha també establerta una comunitat de al voltant de 50.000 persones d’origen gal·lès a la Patagònia, a l'Argentina. Es calcula que fins un 5 per cent d’aquestes persones son parlants de gal·lès.

Des de la devolució el 1998 i la creació de l'Assemblea Nacional de Gal·les, hi ha hagut consens entre els partits sobre la conveniència de promoure la llengua en la vida pública gal·lesa i assegurar la seua prosperitat futura. Hui, la llengua gal·lesa té un fort suport en la legislació. La mesura de 2011 es va basar en els fonaments de la Welsh Language Act de 1993 i ara permet l’oficialitat de la llengua gal·lesa a Gal·les. Des del 2011 s’ha establert l’oficina del Comissari de Llengua Gal·lesa i els Esquemes de Llengua Gal·lesa (administrats anteriorment pel Comitè de la Llengua Gal·lesa) han estat substituïts per les Normes de Llengua Gal·lesa. Des del 2015 existeix la Llei sobre el Benestar de les Futures Generacions (Gal·les) de 2015, la qual estableix un marc col·lectiu per a les polítiques públiques a Gal·les. Aquesta llei promou una visió d'un país de Gal·les on la llengua gal·lesa prospera. Cada vegada més, la legislació gal·lesa està prestant atención al context bilingüe legal de Gal·les.

Després de la creació de la primera escola pública primària en gal·lès en 1947, el sector de l'educació en gal·lès ha crescut ràpidament a tot el País de Gal·les, promocionat principalment per la demanda parental i per alguns responsables polítics de l'educació.

Hi ha més de 500 Cylchoedd Meithrin que proporcionen educació i atenció infantil a més de 13.000 xiquets a tot Gal·les. Segons les estadístiques del Govern, el 16% dels alumnes de primària i secundària de Gal·les assisteixen a escoles en llengua gal·lesa, amb un 10% més d’assistència bilingüe, dual o anglès amb provisions en gal·lès significatives. El govern gal·lès té com a objectiu augmentar el percentatge de cada grup que rep l'educació en gal·lès fins al 30% el 2031 i el 41% el 2050, com a part del seu objectiu actual de crear un milió de parlants de gal·lès per al 2050.