El frisó occidental, o simplement frisó o Frysk, és una llengua occidental germànica parlada principalment a la província de Frísia (Fryslân) al nord dels Països Baixos. És la llengua més parlada de les llengües frisones.

Fryslân té ca. 650.000 habitants, dels quals el 94% entenen el frisó occidental oral, el 74% parlen frisó occidental, el 75% el sap llegir i el 27% escriure.

Per a més de la meitat dels habitants de la província de Fryslân, el frisó occidental és la llengua materna. A l’est central, els parlants de frisó occidental arriben a traspassar la frontera de la província, amb uns 4.000–6.000 parlants que viuen realment a la província de Groningen. També, molts frisons occidentals han abandonat la seua província en els darrers 60 anys cap a zones més pròsperes dels Països Baixos. Per tant, possiblement fins a 150.000 parlants de l'oest frisó viuen en altres províncies holandeses. A més de primera llengua, el frisó occidental també és segona llengua per a unes 120.000 persones a la província de Fryslân.

La Unesco considera que el frisó occidental és una llengua en perill d'extinció, oficialment catalogada com a "Vulnerable".

El frisó occidental està normalitzat i aquest estàndard és àmpliament acceptat per la societat frisona. El frisó occidental és reconegut oficialment pel Govern Holandès i és oficial a la província de Fryslân des de 1956. El 2014, el Govern Holandès va aprovar la Llei de la Llengua Frisona, la qual garanteix el dret de tothom a la província de Fryslân d'utilitzar la seua llengua als tribunals i a l’administració, fent que el neerlandès i el frisó siguen les dues llengües oficials de la província de Fryslân.

L’educació primària a Frísia es va fer bilingüe el 1956, cosa que significa que el frisó occidental es pot utilitzar com a mitjà d’ensenyament. El mateix any, el frisó occidental es va convertir en llengua oficial a l’escola, després d’haver estat introduït a l’educació primària com a opcional el 1937. No va ser fins al 1980, però, que el frisó occidental va obtenir la condició d’assignatura obligatòria a les escoles primàries i no fins al 1993 se li va donar la mateixa posició a l’ensenyament secundari.

Dins de la norma ISO 639, el frisó occidental es troba dins dels codis fy i fry, els quals van ser assignats als col·lectius de llengües frisones.