Irish
Irlandès
L’irlandès és un dels idiomes escrits més antics i històrics del món. L’evidència més antiga d’aquest fet es troba en les pedres d’Ogham del segle V. Actualment, l’irlandès es pot trobar a més de 4.500 llibres, a la televisió, a la ràdio, als diaris, revistes i a internet. No podem estar segurs de quan van arribar els irlandesos per primera vegada a Irlanda, però molts estudiosos creuen que va ser fa més de 2.500 anys. Hi havia altres idiomes que es parlaven abans de l’irlandès, però, a partir del 500 AC, es parlava irlandès per tota Irlanda i s’estenia per Escòcia, la costa oest de Gran Bretanya i l’illa de Man.
L’any 1893, Dubhghlas de hÍde, Eoin Mac Néill, el pare Eoghan Ó Gramhnaigh i altres van establir Conradh na Gaeilge, o la Lliga Gaèlica. En només un parell d'anys van aconseguir crear un moviment massiu de suport a la llengua irlandesa. Un començament va ser fer ajustar la gramàtica de la llengua escrita a la llengua parlada moderna. El resultat d'aquests esforços va ser el Normatiu Oficial que el Govern d'Irlanda va publicar el 1958. Segons el Cens del 2016, 1,76 milions de persones a la República d'Irlanda parlen l’irlandès. La llengua irlandesa és la llengua de la comunitat a les regions de Gaeltacht i està guanyant també força a llocs fora de Gaeltacht.
Les zones de Gaeltacht es troben als set comtats de Cork, Donegal, Galway, Kerry, Meath, Mayo i Waterford. Un total de 63.664 persones (de 3 o més anys) o un 66,3 per cent de les persones de les zones de Gaeltacht eren parlants d’irlandès el 2016. Segons els resultats del Cens del 2011, un 11% (184.898) de la població té algun coneixement d’irlandès, un 1% més que al cens del 2001. Un 11% pot comprendre l’idioma, un 6% el parla i un 5% el pot llegir i escriure.
Al sud d’Irlanda, actualment hi ha centenars d’escoles de parvulari, primària i secundària en irlandès. Segons Gaeloideachas, hi ha 160 escoletes irlandeses que atenen 4.980 xiquets, fora de Gaeltacht, hi ha 286 escoles primàries que atenen 49.822 alumnes i 78 escoles secundàries que atenen 15.784 estudiants.
Al nord, actualment hi ha un total de 92 escoles que imparteixen educació en irlandès a més de 6.000 xiquets a nivell de preescolar, primària i secundària.
L'article 8 de la Constitució d'Irlanda estableix que:
La llengua irlandesa com a llengua nacional és la primera llengua oficial.
La llengua anglesa es reconeix com a segona llengua oficial.
No obstant això, es pot disposar per llei l'ús exclusiu de les llengües esmentades per a qualsevol o més propòsits oficials, ja siga a tot l'Estat o en qualsevol part d'aquest.
La Llei de Llengües Oficials de 2003 ho va confirmar en la legislació per al sud. L’Oficina de An Coimisinéir Teanga (El Comissari de Llengües) es va constituir en virtut de la Llei de Llengües Oficials com a oficina legal independent que funciona com a defensora del poble i com a agència de compliment.
Al nord, es va prometre a la llengua irlandesa “paritat d’estima” en virtut de l’Acord de Divendres Sant de 1998, i tot i que es va reconèixer més endavant en la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, tal com va ratificar el govern del Regne Unit per a l’irlandès el 2001, la llengua era àmpliament marginada en termes públics i legals. El gener del 2020, arran d'una llarga campanya dirigida per la comunitat (coneguda com An Dream Dearg), l'Acord "Nova Dècada, Nou Enfocament" va assegurar una legalitat addicional per a la llengua al nord i l'establiment d'un nou Comissari de Llengua irlandesa per a la regió. Es continuen fent esforços per reforçar aquesta legislació i ajustar-la a la condició legal de la llengua oficial gal·lesa i irlandesa (sud).
